Vaga de fam d'en Tomàs Sayes

En Tomàs Sayes començà, en un acte de valentia i fermesa militant, el passat dia 23 de Febrer i davant la negació permanent de diàleg per part de les institucions universitàries una vaga de fam indefinida per tal fer efectives les dues reivindicacions del moviment estudiantil: la moratòria en l’aplicació de l’EEES i la readmissió dels estudiants expulsats de la UAB.

Amb aquesta acció contundent i extrema es pretenia forçar a les institucions a iniciar un diàleg amb la comunitat universitària per tal de resoldre el conflicte que ja s’havia fet evident durant els darrers mesos amb els tancaments i les ocupacions a moltes de les universitats dels Països Catalans.

Un cop més la resposta de les institucions ha estat nul·la, negant en tot moment el diàleg i no només traient importància a l’acció d’en Tomàs sinó silenciant-la i censurant tota mostra de suport.
El rectorat de la UAB per altra banda, no ha mostrat mai ni el més mínim interès per l’estat de salut d’en Tomàs i ha permès que la vaga de fam arribés a posar en greu perill la salut del vaguista amb el resultat de la seva hospitalització.

Per tant, considerem a Anna Ripoll, Ester Crespo i Santiago Guerrero així com tot l’equip de govern de la UAB, la comissionada d’universitats Blanca Palmada i el conseller d’innovació, universitats i empresa Josep Huguet; responsables directes de la negativa de diàleg amb la comunitat universitària, de la censura i la repressió que esta patint el moviment estudiantil i sobretot de l’estat de salut crític actual d’en Tomàs i totes les conseqüències que es puguin derivar de la vaga de fam.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans considerem que el conjunt del moviment estudiantil està legitimat per a utilitzar tots els mitjans necessaris per a aconseguir aturar el procés de Bolonya i emplacem a les autoritats a reconsiderar la seva postura intransigent i autoritària.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Bellaterra, 25 de març del 2009

Extret de:

http://vagadefamperlauniversitatpublica.wordpress.com/

Gossos afamats

Mireu això... És el que se'n diu no tenir vergonya, i manipular la informació al gust de qui la serveix.

Primera part


Segona part

El capitalisme ens fa precàries

El capitalisme ens fa precàries.

Als Països Catalans treballem pel socialisme

El proper divendres 13 de juny, a les 8 del vespre, al Casal Independentista El Forn.
En l'acte hi intervendràn el càrrec nacional de l'area Socio-Laboral de l'organització i un militat de l'assemblea d'Endavant de Girona. Durant la presentació es desgranaràn els eixos bàsics de treball que estructuraràn la campanya i s'informarà de les primeres activitats emarcades dins d'aquesta.

Posteriorment podrem gaudir de les actuacions musicals del cantautor de Vilafranca del Penedès Cesk Freixas i de la cantautora de Lleida Meritxell Gené.

També hi haurà un assortiment de pinxos variats per a sopar.

Per a més informació: http://www.endavantgirona.blogspot.com/

Un cant a l'esperança

Heus ací un escrit que vaig fer fa un temps, un himne a l'esperança! :)

He sembrat la llavor més estimada,
me la van donar en la lluita els companys,
la guardava dins el puny ben ferm encara
per si feia falta al llarg dels anys.

Amb els ulls clucs he vist com creixia,
d’entre les altres, joiosa, pacient,
i malgrat titllada, sovint, de dèbil
avui encara segueix creixent.

Vaig plantar-la sens recança
perquè dins el cor de la gent
despertés una nova albada
somiada ja fa molt temps.

I és que el seu fruit neix cada dia,
primavera, estiu i hivern,
i a la tardor mai perd la fulla
ni es marceix al camp més erm.

Ara ja res no m’espanta,
tampoc m’aturarà cap vent,
un cop fabricada l’arma
l’escut serà la meva pell.
No tinc por de vostres llances:
l’esperit no em podreu llevar,
tinc prou força i esperances
per no rendir-me ni oblidar.

Polo dereito a vivirmos en galego

Manifestació a Galícia pel dret de viure en gallec

La Mesa gallega per la Normalització Lingüística ha convocat avui una manifestació nacional que recorrerà els carrers de Sant Jaume de Galícia sota el lema 'Pel dret a viure en gallec'. Els organitzadors han explicat que la llengua mai no havia patit un assetjament com l'actual i que els galaicoparlants veuen retallats els seus drets. Asseguren que és impossible viure en gallec les 24 hores i que, per tant, és fals que el castellà es persegueixi a Galícia, com afirmen alguns sectors.

En el manifest, la Mesa exigeix que s'estableixin les garanties necessàries per poder viure en gallec, ja que ho consideren un dret inalienable. A més, critiquen que la defensa d'un suposat bilingüisme només vol mantenir la diglòssia i fer desaparèixer la llengua gallega, i de retruc, un dret col·lectiu. Amb la manifestació d'avui, es pretén que els poders públics compleixin la legislació; que es garanteixi el dret a viure en gallec en tots els àmbits de la vida diària; i que es reconegui, com ja recull l'estatut, que el gallec és l'única llengua pròpia del país.

Em solidaritzo amb aquest país que també intenta sobreviure a base de garrotades i que encara lluita pels seus drets. Vencerem companys! Força i llibertat!

Jo també ploro per Palestina

El 29 de novembre de 1947, Nacions Unides va aprovar, sota la pressió i el xantatge de les grans potències, la resolució 181 que suposava la partició de la Palestina històrica en un Estat jueu, que va adjudicar a mig milió de colons jueus, majoritàriament d’origen europeu, el 55% de la terra, i un altre de palestí, amb el 45% de la terra restant per al milió dels autòctons palestins. A partir de llavors l'exèrcit i les milícies jueves, sostingudes i finançades per les grans potències, varen iniciar una campanya d'extrema violència per a desallotjar la població nativa de les seves llars provocant un èxode massiu de palestins que, avui dia, suposa prop de cinc milions de persones refugiades a l'exterior. Aquest fet històric, gravat a la memòria de tots els palestins i palestines i que es commemora cada 15 de maig, es coneix amb el nom de "Nakba", que vol dir desastre.

Amb la creació de l'Estat d'Israel, les grans potències perseguien dos objectius primordials: el primer, la implantació a l'Orient Pròxim d'una avantguarda aliada; i el segon, desfer-se dels jueus europeus i així resoldre la qüestió jueva a Europa, traslladant-la al poble palestí. Aquest estat no es va acontentar amb la part de terra de Palestina que l’ONU li va destinar. Els anys 1948, 1949 i 1967, Israel va envair i ocupar la totalitat de Palestina i altres territoris dels Estats àrabs veïns.

Ja fa 60 anys que l'Estat israelià practica la política dels fets consumats als territoris ocupats i fa cas omís a totes les condemnes de l'ONU i altres organismes internacionals per la seva política de violació dels drets fonamentals i polítics de la població civil palestina; per l’annexió de terres i recursos aqüífers; pels càstigs col·lectius; per aïllar poblacions i restringir moviments de persones, mercaderies i articles de primera necessitat per mitjà dels controls militars i el Mur de l'Apartheid; per detencions, expulsions, tortures, assassinats “selectius”, bombardejos, etc. i, sobretot, per la seva política colonitzadora. Actualment, pel dramatisme de la situació, hem de parar especial atenció a Gaza, on milió i mig de persones viuen tancades i assetjades en el que és la presó més gran del món, privades d'aliments bàsics i fins i tot d’aigua potable i medicines davant la mirada impassible internacional.

Ja han passat 60 anys des de la Nakba, i el poble palestí, malgrat totes les penúries i la solitud, resisteix fermament pels seus drets. Resisteix contra un poderós estat que s'escuda en pretextos fútils, per a saltar-se sistemàticament totes les resolucions de l'ONU (242 i 338) que insten a la retirada israeliana dels territoris àrabs ocupats. Aquesta actitud prepotent no seria factible si la comunitat internacional es dignés, d'una vegada per totes, a prendre mesures serioses contra l'invasor.

I per això fem una crida:

• Al cessament immediat de l'aïllament de Gaza. A l'enderrocament del Mur i a l’aixecament de les restriccions que impedeixen el desenvolupament de la vida quotidiana dels ciutadans palestins.


• A l'alliberament de més de 12.000 presoners palestins.


• Al boicot, desinversions i sancions contra l'invasor Estat israelià.


• A la Unió Europea a que actuï amb honradesa contra els cruels abusos comesos per Israel.

• A la comunitat internacional, sota l'auspici de l'ONU, per a que treballi per una nova realitat a l'Orient Pròxim, basada en la pau, la justícia i la llibertat, el dret al retorn dels refugiats i que es comprometi, sense més dilacions, amb la creació de l'Estat palestí amb Jerusalem oriental com a capital.

(http://naqba-catalunya.blogspot.com/)

La mala fe del PSOE-PSC

Sempre m'han encuriosit les guixades de les parets dels carrers. Un dia, fa poc, va aparèixer una guixada a la plaça Marquès de Camps que deia PP=PSOE. Al cap de 48 hores, sí senyors, 48 hores, ja no hi era. A tot això cal afegir-hi que les guixades del costat d'aquesta encara hi són. I com tots sabem, les parets de les nostres contrades estan farcides de pintades sense motiu que d'una manera o altra embruten el paisatge.

Cal que sapiguem tots, doncs, dues coses. Primera, que l'Ajuntament de Girona, format bàsicament pel PSOE-PSC, treballa en bé d'ells mateixos i no pas dels ciutadans. I segona, que ara ja sabem on li fa mal, al PSOE-PSC. Ja diuen que les veritats ofenen i és que entre això i l'espanyolista Chacón dient visques a Espanya, aquests socialistes ja no enganyen a ningú. Caldrà que el votant no erri el pròxim cop i premiï aquells partits que defensen Catalunya.